Recordant Arcadi Oliveres.

Avui 6 d’abril de 2025 fa 4 anys que ens va deixar l’estimat Arcadi Oliveres, un home bo profundament pacifista i indignat amb una indignació que el feia rebel·lar-se contra les injustícies, la fam i la guerra.

4 anys sense l’Arcadi, ens queda el record del seu somriure, de la seva barba blanca i sobretot de les seves lúcides paraules, perquè la paraula era la seva eina de rebel·lió.

Quan ens va deixar molts de nosaltres vam dir que el mon sense l’Arcadi seria un lloc pitjor però no sabíem fins a quin punt. Ara que tornen a sonar tambors de guerra, que el discurs de la seguretat militar front la seguretat humana està arrelant a l’opinió pública, que els discursos d’odi i les desigualtats van en augmenten, ens demanem: que diria ara l’Arcadi?

Què diria davant d’aquesta Europa que fa anys va oblidar els propòsits recollits a la carta de París de 1990 on es deia que l’època de la confrontació havia acabat i a partir d’ara les nostres relacions es fonamentarien en el respecte i la cooperació – que poc van durar els bons propòsits- Aquella Europa de la Pau està a punt de ser l’Europa del rearmament.

Què diria del govern de Trump i les seves polítiques, de l’ascens de l’extrema dreta, i especialment de l’augment previst de la despesa militar, un dels temes fonamental en la seva lluita. Que diria del genocidi que està perpetrant el govern de Netanyahu a Palestina amb l’ aquiescència d’Europa i EUA.

Fent memòria de les seves paraules  recordem algunes de les coses que ell considerava necessàries per caminar cap a una cultura de pau. El primer que cal per lluitar contra la guerra és eradicar-la de les nostres ments. Optar per el camí de la pacificació, que no necessàriament vol dir la claudicació  en un conflicte entre països si no d’arribar a acords  entre governs que permetin que la gent normal visqui en pau, tots sabem que les guerres al final si no acaben en acords de pau que arribin a l’arrel del conflicte, es tornen a repetir.

En segon lloc reduir la despesa del sector armamentista, entenent que si es redueix la sensació de preparació i planificació d’una guerra , es redueix la possibilitat de que esclati.

Educar per la pau per eradicar la violència de les nostres ments i fomentar els valors de l’entesa, el diàleg i el respecte.

Recolzar els moviments pacifistes que, a pesar de ser titllats d’ingenus per una part de l’opinió publicada, reclamen una altra manera de funcionar i denuncien les atrocitats que les guerres causen sobre la població. I finalment una política d’acollida de totes les persones que pateixen, i en aquest sentit el rebuig de les lleis d’estrangeria que els hi  tanquen les portes.

Però el més important i el més difícil dels seus ensenyaments és que estem obligat a o perdre mai l’esperança.

Neus Sotomayor

Unipau, 6 d’abril de 2025