Cinc anys després de la mort d’Arcadi Oliveres, Sant Cugat va acollir el passat 9 de maig un acte d’homenatge que va voler anar més enllà del record. Amb el títol “Sense abandonar l’esperança. Tot el que vam aprendre de l’Arcadi”, la trobada, impulsada per la Unipau conjuntament amb Centre Delàs, Justícia i Pau i Lafede, va reunir centenars de persones per reivindicar la vigència del seu pensament i la necessitat de continuar treballant per la pau, la justícia global i els drets humans.

L’acte, celebrat a La Unió Centre Cultural, va combinar reflexió política, memòria col·lectiva i testimonis de persones que van compartir lluites i espais amb Oliveres. Al llarg de la jornada, que va començar amb la projecció de la cançó «Soldat de la Quimera» i «Tot el que vam prendre de l’Arcadi«, es va posar en valor la seva manera d’entendre el compromís: des de la proximitat, la coherència i la convicció que transformar el món és una tasca compartida.

Un dels moments centrals va ser la conversa, moderada per la periodista Mònica Terribas, entre Xavier Domènech i Mar Valldeoriola, que van recordar la capacitat de l’Arcadi per fer accessibles qüestions complexes com el comerç d’armes, el deute extern o les desigualtats globals, sempre des d’una mirada profundament humanista. Durant el diàleg també es va destacar la seva confiança en la mobilització ciutadana i en la força dels moviments socials per impulsar canvis reals.

La jornada va continuar amb la taula rodona “Compromís viu: lluites i esperances d’avui”, en què diferents activistes i representants de moviments socials van compartir experiències vinculades a la defensa dels drets humans, l’antiracisme, la solidaritat internacional i la justícia climàtica. Les persones de la taula van eren Javier Raboso (Greenpeace), Alys Samson (Prou Complicitat amb Israel), Cheikh Drame (SOS Racisme) i Max Carbonell (Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya) i va ser moderada per Dani Gómez-Olivé (Lafede). Les intervencions van evidenciar fins a quin punt moltes de les causes que Arcadi Oliveres va defensar continuen sent plenament vigents.

L’acte va voler ser un espai de trobada entre generacions i lluites diverses. En diferents moments es va insistir en la necessitat de no normalitzar la guerra, les desigualtats o els discursos d’odi, i de continuar construint espais d’esperança i organització col·lectiva davant el context actual.

La cloenda musical d’Albert Oliveres va posar el punt final a una jornada marcada per l’emoció, però també per la voluntat compartida de mantenir viu el llegat d’Arcadi Oliveres a través de l’acció quotidiana i el compromís social.