T’envio la salutació de Pau i Bé que tant necessita la humanitat i els pobles que viuen en la pobresa, conflictes, guerres i fam. Aquesta carta oberta és per expressar-me i compartir algunes reflexions.

Em va sorprendre la teva designació com a Premi Nobel de la Pau que et va atorgar el Comitè Nobel. Em van venir al record les lluites contra les dictadures al continent i al meu país, dictadures militars que vam suportar des de 1976 fins al 1983. Vam resistir les presons, les tortures i l’exili amb milers de desapareguts, infants segrestats i desapareguts i els vols de la mort dels quals sóc un supervivent.

L’any 1980, el Comitè Nobel em va concedir el Premi Nobel de la Pau; han passat 45 anys i continuem treballant al servei dels més pobres i al costat dels pobles llatinoamericans. En nom de tots ells vaig assumir aquesta alta distinció, no pel Premi en si, sinó pel compromís al costat dels pobles que comparteixen les lluites i les esperances per construir un nou matí. La Pau es construeix dia a dia i hem de ser coherents entre el que diem i el que fem.

Als meus 94 anys, continuo sent un aprenent de la vida i em preocupa la teva postura i les teves decisions socials i polítiques. Per tant, t’envio aquestes reflexions.

El govern veneçolà és una democràcia amb llums i ombres. Hugo Chávez va marcar el camí de la llibertat i sobirania del poble i va lluitar per la unitat continental; va ser un despertar de la Patria Gran. Els Estats Units l’han atacat permanentment: no poden permetre que cap país del continent surti de la seva òrbita i de la dependència colonial; continuen sostenint que Amèrica Llatina és el seu “patio del darrere”. El bloqueig a Cuba per part dels Estats Units durant més de 60 anys és un atac a la llibertat i als drets dels pobles. La resistència del poble cubà és un exemple de dignitat i força.

Em sorprèn com t’aferràs als Estats Units: has de saber que no té aliats ni amics, només té interessos. Les dictadures imposades a Amèrica Llatina van ser instrumentades pels seus interessos de dominació i van destruir la vida i l’organització social, cultural i política dels pobles que lluiten per la seva llibertat i autodeterminació. Els pobles resistim i lluitem pel dret a ser lliures i sobirans i no colònies dels Estats Units.

El govern de Nicolás Maduro viu amenaçat pels Estats Units i pel bloqueig; n’hi ha prou de tenir presents les forces navals al Carib i el perill d’una invasió al teu país. No has dit ni una paraula ni has condemnat la ingerència de la gran potència contra Veneçuela. El poble veneçolà està preparat per afrontar l’amenaça.

Corina, et pregunto: per què vas trucar als Estats Units perquè invadissin Veneçuela? En rebre l’anunci que et concedien el Premi Nobel de la Pau, el vas dedicar a Trump, l’agressor del teu país que menteix i acusa Veneçuela de ser narcotraficant, una mentida semblant a la de George Bush, que va acusar Saddam Hussein de tenir “armes de destrucció massiva”. Pretext per envair l’Iraq, saquejar-lo i provocar milers de víctimes, dones i infants. Al final de la guerra vaig estar a Bagdad a l’hospital pediàtric i vaig poder veure la destrucció i les morts causades per aquells que es proclamen defensors de la llibertat. La pitjor de les violències és la mentida.

No oblidis, Corina, que Panamà va ser invadida pels Estats Units, provocant morts i destrucció per capturar un exaliat, el general Noriega. La invasió va deixar 1.200 morts a Los Chorrillos. Avui, els Estats Units pretenen apoderar-se novament del Canal de Panamà. És una llarga llista d’intervencions i dolor a Amèrica Llatina i al món per part dels Estats Units. Encara continuen obertes les ferides d’Amèrica Llatina, com deia Eduardo Galeano.

Em preocupa que no hagis dedicat el Nobel al teu poble i sí a l’agressor de Veneçuela. Crec, Corina, que has d’analitzar i saber on ets parada, si ets una peça més del colonialisme dels Estats Units, sotmesa als seus interessos de dominació, cosa que mai pot ser pel bé del teu poble. Com a oposició al govern de Maduro, les teves postures i opcions generen molta incertesa; recurses al pitjor quan demanes que els Estats Units enviïn tropes a Veneçuela.

El més important és tenir present que construir la Pau requereix molta força i coratge pel bé del teu poble, que conec i estimo profundament. Allà on abans hi havia barraques als turons que sobrevivien en la pobresa i la indigència, avui hi ha habitatges dignes, salut, educació i cultura. La dignitat del poble no es compra ni es ven.

Corina, com diu el poeta: caminant no hi ha camí, el camí es fa en caminar. Ara tens la possibilitat de treballar pel teu poble i construir la Pau, no provocar més violència; un mal no es resol amb un altre mal més gran. Només tindrem dos mals i mai la solució del conflicte.

Obre la teva ment i el teu cor al diàleg, a l’encontre amb el teu poble, buida el càntir de la violència i construeix la Pau i la unitat del teu poble perquè hi entri la llum de la llibertat i la igualtat.