LA UNIÓ SANTCUGATENCA
av. josep anselm clavé, 13 (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
FRONTERES:
EL RECORREGUT DE LA VIOLÈNCIA
En un context en què els desplaçaments forçats mundials no deixen d’augmentar per milions a l’any, cal qüestionar com els estats els gestionen i si tenen mecanismes que puguin garantir el dret de moviment i que no atemptin contra la integritat física de les persones que migren.
Actualment, la majoria de països aborden els fluxes migratori amb la construcció de murs, el tancament de fronteres, la vigilància, la securització i la creació de pactes que dificulten la lliure circulació. Tot això, construeix una narrativa que provoca la creació de murs mentals que alimenten els discursos d’extrema dreta per poder justificar aquests murs físics. Tots aquests mecanismes no garanteixen més seguretat, tot el contrari, acaben esdevenint més perillosos per a les vides i els drets de les persones que migren, generant més inequitat global.
Un exemple clar d’aquests murs físics i mentals es pot veure a Europa amb la creació de l’Europa Fortalesa que fa servir tots aquests mecanismes. Només els estats membres de la UE i l’Espai Schengen han construït prop de 1.000 km de murs des dels anys 90. Aquesta xifra equival a sis Murs de Berlín.
39a edició
Del 4 al 10 de juliol
LA UNIÓ SANTCUGATENCA
DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
En un context en què els desplaçaments forçats mundials no deixen d’augmentar per milions a l’any, cal qüestionar com els estats els gestionen i si tenen mecanismes que puguin garantir el dret de moviment i que no atemptin contra la integritat física de les persones que migren.
Actualment, la majoria de països aborden els fluxes migratori amb la construcció de murs, el tancament de fronteres, la vigilància, la securització i la creació de pactes que dificulten la lliure circulació. Tot això, construeix una narrativa que provoca la creació de murs mentals que alimenten els discursos d’extrema dreta per poder justificar aquests murs físics. Tots aquests mecanismes no garanteixen més seguretat, tot el contrari, acaben esdevenint més perillosos per a les vides i els drets de les persones que migren, generant més inequitat global.
Un exemple clar d’aquests murs físics i mentals es pot veure a Europa amb la creació de l’Europa Fortalesa que fa servir tots aquests mecanismes. Només els estats membres de la UE i l’Espai Schengen han construït prop de 1.000 km de murs des dels anys 90. Aquesta xifra equival a sis Murs de Berlín.
El control de fronteres és un mecanisme més que permet controlar el moviment de persones. El Curs d’Estiu d’enguany parlarà dels diferents tipus de fronteres que es troben les persones que migren des del seu país d’origen fins al d’arribada, passant per fronteres físiques i abstractes.
A LES 18H A LA UNIÓ SANT CUGATENCA
amb FLORENCIA BRIZUELA GONZÁLEZ,
doctora en Dret i Ciències Polítiques, investigadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona i advocada de la Red Jurídica Antirracista de T.I.C.T.A.C.
Ferides obertes en les fronteres de l’Europa fortalesa, una anàlisi feminista i anticolonial.
DIJOUS, 4 DE JULIOL
18.30h
LA UNIÓ SANTCUGATENCA
El curs s’ha dividit en tres blocs: Sud Global, Fronteres i Nord Global.
Divendres, 5 de juliol
10h. Com Europa fomenta inconscientment la migració irregular?
Dagauh Komenan, doctor en Història contemporània, especialista en relacions internacionals.
12h. Neocolonialisme, extractivisme i defensa dels territoris (a Àfrica).
Coro J-A Juanena, doctora. Prof. Universidad Rey Juan Carlos, Membre del Grupos de Estudios Africanos GEA-UAM i Coord. Kolonialismo Osteko Ikasketa Zentroa, KOIZ. Centro de Estudios Postcoloniales.
16h. Efectes transfronterers dels conflictes armats africans.
Iván Navarro, investigador a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grup d’Estudis Africans de la UAM.
17.30h. Rutes migratòries cap a Europa, solidaritat i lluites per la llibertat de moviment.
Membres d’Alarmphone Catalunya, xarxa transnacional en solidaritat amb les persones migrants.
Dissabte, 6 de juliol
10h. Corredors migratoris llatinoamericans: navegant entre violències i resistències.
Ximena Alba Villalever, doctora en Antropologia, docent d’estudis llatinoamericans de la Freie Universität Berlin; coordinadora del perfil de gènere del mateix institut.
12h. El Mur: periodisme i migració a Mèxic.
Arturo Landeros, arquitecte i sociòleg, màster en Estudis Llatinoamericans (Universitat de Barcelona) i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del Programa de protecció a periodistes de la Asociación por la paz y los derechos humanos Taula per Mèxic.
16h. El paper de les fronteres interiors en els processos d’externalització interna a la Unió Europea.
Giacomo Donadio, Universidad del País Vasco – Euskal Herriko Unibertsitatea; Carovane Migranti.
17.30h. Tecnologia, serveis i models de guerra aplicats a les fronteres.
Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs.
Diumenge, 7 de juliol
10h. Devolucions en calent, violència extrema i quotidiana al mar Egeu.
Hibai Arbide Aza, va ser advocat a Barcelona i ara treballa com a periodista a Grècia des de 2014. Ha cobert conflictes i la (mal) anomenada crisi dels refugiats a Grècia, els Balcans, Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i Amèrica Llatina.
12h. De pescadors a capitans: el Dret Penal al servei del control migratori a la frontera canària.
Carmen Lucía Alarcón, advocada defensora de persones migrants a la Frontera Sud.
Dilluns, 8 de juliol
10h. Violències en el trànsit migratori des d’Àfrica a Espanya. Impactes psicosocials derivats de les polítiques d’externalització de fronteres.
Esther Fraile Julián, del centre Sira, és graduada en psicologia amb especialització en Intervenció psicosocial i comunitària. Docent vinculada a temàtiques de dol migratori i acompanyament amb mirada transcultural.
12h. IA al servei del control migratori.
Youssef Ouled-Chayab, periodista, investigador i coordinador d’Algorace.
16.30h. Seminari: Identitat. D’on ets, d’on diuen que ets i d’on sents que ets?
Lucía Mbomío, llicenciada en ciències de la comunicació, especialitzada en desenvolupament i ajuda internacional per la Universidad Complutense de Madrid.
Dimarts, 9 de juliol
10h. Racisme institucional en la terra d’acollida. Explotació laboral, criminalització racial i el mite de la interculturalitat.
Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola, educadora social i professora. Es dedica a la investigació independent de la relació estructural entre Estat, capitalisme, raça i criminalització a través de l’anàlisi de diferents dispositius de racisme institucional.
12h. Identitats migrants, quan deixes de ser migrant?
Siham Jessica Korriche, politòloga i militanti feminista antirracista, d’origen marroquí i xilè. Actualment treballa a l’àrea d’incidència política a Irídia–Centre per a la Defensa de Drets Humans.
16.30h. Seminari. Recol·lecció de la memòria: cas de Nicaragua.
Tamara Morazán, membre de Asociación Madres de Abril.
Dimecres, 10 de juliol
10h. Policia i fronteres a la ciutat.
Laura Escudero Zabala, investigadora Postdoctoral de la Università di Bologna (UNIBO) i la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU). Del Grup d’Estudis d’Història de les Presons i les Institucions Punitives (GEHPIP) i participant de diferents moviments centrats en les desigualtats socials i el control social i urbà a les ciutats.
11.30h. Bones pràctiques i reptes de l’educació al barri del Raval.
Institut Miquel Tarradell (Barcelona) i Javier Alegría (director del diari el Raval).
13h. Acte de clausura.
Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau.
Amb la intervenció poètico-musical de de LA COMPANYIA MINIMíssimA.
Divendres, 5 de juliol
10h. Com Europa fomenta inconscientment la migració irregular?
Dagauh Komenan, doctor en Història contemporània, especialista en relacions internacionals.
12h. Neocolonialisme, extractivisme i defensa dels territoris (a Àfrica).
Coro J-A Juanena, doctora. Prof. Universidad Rey Juan Carlos, Membre del Grupos de Estudios Africanos GEA-UAM i Coord. Kolonialismo Osteko Ikasketa Zentroa, KOIZ. Centro de Estudios Postcoloniales.
16h. Efectes transfronterers dels conflictes armats africans.
Iván Navarro, investigador a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grup d’Estudis Africans de la UAM.
17.30h. Rutes migratòries cap a Europa, solidaritat i lluites per la llibertat de moviment.
Membres d’Alarmphone Catalunya, xarxa transnacional en solidaritat amb les persones migrants.
Dissabte, 6 de juliol
10h. Corredors migratoris llatinoamericans: navegant entre violències i resistències.
Ximena Alba Villalever, doctora en Antropologia, docent d’estudis llatinoamericans de la Freie Universität Berlin; coordinadora del perfil de gènere del mateix institut.
12h. El Mur: periodisme i migració a Mèxic.
Arturo Landeros, arquitecte i sociòleg, màster en Estudis Llatinoamericans (Universitat de Barcelona) i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del Programa de protecció a periodistes de la Asociación por la paz y los derechos humanos Taula per Mèxic.
16h. El paper de les fronteres interiors en els processos d’externalització interna a la Unió Europea.
Giacomo Donadio, Universidad del País Vasco – Euskal Herriko Unibertsitatea; Carovane Migranti.
17.30h. Tecnologia, serveis i models de guerra aplicats a les fronteres.
Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs.
Diumenge, 7 de juliol
10h. Devolucions en calent, violència extrema i quotidiana al mar Egeu.
Hibai Arbide Aza, va ser advocat a Barcelona i ara treballa com a periodista a Grècia des de 2014. Ha cobert conflictes i la (mal) anomenada crisi dels refugiats a Grècia, els Balcans, Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i Amèrica Llatina.
12h. De pescadors a capitans: el Dret Penal al servei del control migratori a la frontera canària.
Carmen Lucía Alarcón, advocada defensora de persones migrants a la Frontera Sud.
Dilluns, 8 de juliol
10h. Violències en el trànsit migratori des d’Àfrica a Espanya. Impactes psicosocials derivats de les polítiques d’externalització de fronteres.
Esther Fraile Julián, del centre Sira, és graduada en psicologia amb especialització en Intervenció psicosocial i comunitària. Docent vinculada a temàtiques de dol migratori i acompanyament amb mirada transcultural.
12h. IA al servei del control migratori.
Youssef Ouled-Chayab, periodista, investigador i coordinador d’Algorace.
16.30h. Seminari: Identitat. D’on ets, d’on diuen que ets i d’on sents que ets?
Lucía Mbomío, llicenciada en ciències de la comunicació, especialitzada en desenvolupament i ajuda internacional per la Universidad Complutense de Madrid.
Dimarts, 9 de juliol
10h. Racisme institucional en la terra d’acollida. Explotació laboral, criminalització racial i el mite de la interculturalitat.
Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola, educadora social i professora. Es dedica a la investigació independent de la relació estructural entre Estat, capitalisme, raça i criminalització a través de l’anàlisi de diferents dispositius de racisme institucional.
12h. Identitats migrants, quan deixes de ser migrant?
Siham Jessica Korriche, politòloga i militant feminista antirracista, d’origen marroquí i xilè. Actualment treballa a l’àrea d’incidència política a Irídia–Centre per a la Defensa de Drets Humans.
16.30h. Seminari. Recol·lecció de la memòria: cas de Nicaragua.
Tamara Morazán, membre de Asociación Madres de Abril.
Dimecres, 10 de juliol
10h.
Policia i fronteres a la ciutat.
Laura Escudero Zabala, investigadora Postdoctoral de la Università di Bologna (UNIBO) i la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU). Del Grup d’Estudis d’Història de les Presons i les Institucions Punitives (GEHPIP) i participant de diferents moviments centrats en les desigualtats socials i el control social i urbà a les ciutats.
11.30h. Bones pràctiques i reptes de l’educació al barri del Raval.
Institut Miquel Tarradell (Barcelona) i Javier Alegría (director del diari el Raval).
13h. Acte de clausura.
Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau.
Amb la intervenció poètico-musical de LA COMPANYIA MINIMíssimA.
Text i direcció:
Intèrprets:
Imatges i regidoria:
Accedeix al formulari d'inscripció en el següent enllaç.
Fes clic aquí
