Els moviments pacifistes defensen que la pau i la fi de les guerres s’aconsegueix amb la diplomàcia, el diàleg, les pràctiques de no-violència, el respecte dels drets humans, i també amb les convencions internacionals que han de prevenir els crims en contra de la humanitat. Malauradament, ens trobem en un context contemporani on les polítiques més reaccionàries de l’extrema dreta estan ampliant la seva esfera d’influència per augmentar postures polítiques autoritàries.  

Ja hem vist com els governs d’arreu del món estan augmentant el discurs bel·licista, alhora que amplien la inversió armamentística, mentre segueixen ignorant les necessitats dels serveis públics més primaris que mantenen l’estat del benestar per a la majoria: salut, educació, habitatge i transport, entre d’altres. Fa deu anys que observem com els discursos d’extrema dreta s’han anat normalitzant en la societat. El liberalisme que feia anys que havia capturat els mitjans de manufacturació de l’opinió pública, així com mitjans de comunicació o xarxes socials, han estat deixant via lliure als partits d’extrema dreta per fer-se visibles, i han anat guanyant audiència, fins a arribar a fer-se espai en la política institucional. 

Això ens ha portat a l’actual context en què estem experimentant la repressió dels moviments socials, una àmplia desmobilització i un retrocés en drets humans, així com en qüestions laborals, d’habitatge, de violència de gènere, drets de les persones migrades i de la comunitat LGBTIQ. Ara, el capitalisme continua especulant, privatitzant i expoliant recursos públics, humans i naturals.