La presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, Neus Sotomayor, ha sigut l’encarregada de donar inici al Seminari d’Hivern, seguit de la presentació de Miguel Pajares, President d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Ell ha presentat el Seminari d’Hivern 2024, que portava el títol “Justícia climàtica?”. Pajares ha definit aquest concepte com a equitat, Drets Humans i lluita d’igualtat. També ha detallat que el canvi climàtic està provocat pels països del Nord Global des de l’inici de la industrialització i qui més el pateixen són els països del Sud Global.
La primera taula del seminari ha estat conduïda per les periodistes Maribel Izcue, de Sonda Internacional, i Elisenda Pallarés, de Climática, per parlar de bones pràctiques de la construcció del relat des del periodisme.
Maribel Izcue, periodista de Sonda Internacional -un mitjà de comunicació independent que desenvolupa projectes de llarga durada en profunditat-, ha destacat que un dels reptes del periodisme és arribar més enllà del públic conscienciat i transmetre que és una crisi que ens afecta a totes, en el sentit ambiental, econòmic i social. Izcue preguntava: “com fem interessant el que és important?”.
L’Elisenda Pallarés, periodista de Climatica -un mitjà d’actualitat especialitzat en informar sobre escalfament global, les seves causes i conseqüències-, ha posat en valor la importància del periodisme perquè “té una funció social i la societat té dret a estar ben informada”. Elisenda Pallarés també ha destacat l’esforçs dels mitjans contra les notícies falses, ja que hi ha moltes desinformacions sobre qüestions climàtiques que circulen ràpidament per les xarxes. Destaca la feina de molts mitjans que s’estan unint per combatre-les.
Gisela Torrents ha definit la transició ecològica com a “l’esforç per modificar l’economia per descarbonitzar-la». Actualment, l’economia està lligada a combustibles fòssils i, per tant, qualsevol activitat econòmica implica emetre CO2. Torrents ha explicat en profunditat que la transició verda sovint xoca amb els Drets Humans perquè des del Nord Global es vol mantenir el que ja fem, però amb un canvi de tecnologia. És a dir, el Nord Global explota persones i medi ambient a l’hora d’extreure minerals: “Quan a Europa es fan polítiques per canviar a cotxe elèctric, es fa sabent que els minerals s’han d’importar de fora”.
En aquesta línia, l’Alfons Perez ha destacat que “quant més sostenible és l’alternativa, més minerals es necessiten, i acaben esdevenint canvis de baixa transició ecològica”. Perez ha destacat que cal sortir de la centralitat del debat tecnològic en matèria de transició verda i plantejar alternatives. Per exemple, “treballar en la reducció de la jornada de treball és una política energètica: per produir i consumir menys i no generar materials superflus. Cal replantejar-se les necessitats”.
Sara Bourehiyi proposa que, abans de parlar de refugiats, cal preguntar per què les persones es desplacen i si són desplaçaments forçosos. Bourehiyi ha exposat la situació del Delta de l’Ebre i de la Manga del Mar Menor com a exemples de zones del nostre territori ja afectades pel canvi climàtic i qüestiona, en un suposat futur, “quin estatus rebrien les persones que hagin de migrar d’aquestes zones: serien refugiats, migrants o refugiats ambientals…?”.
Javier Raboso ha tancat el seminari informant que hi ha un bon percentatge de població negacionista del canvi climàtic, però es pot confirmar amb evidències científiques que estem en situació crítica, tot i que encara hi ha esperança.
