Durant set dies, més d’un centenar de persones, han pogut gaudir de la XLI edició del Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau, que ha reunit especialistes de diferents disciplines per analitzar el nou paradigma bel·licista que s’està consolidant arreu del món. Sota el títol El nou paradigma bel·licista: poder, discurs i seguretat en transformació, el curs ha ofert un espai de reflexió crítica per comprendre les transformacions geopolítiques actuals, els interessos que alimenten els conflictes i les alternatives per construir una pau justa i sostenible.

La conferència inaugural, a càrrec de Cristina Gallach, va marcar el to de tota la setmana. Gallach va afirmar que «no vivim només una etapa de canvis, sinó un canvi d’època», en què les regles, les institucions i els equilibris que han sostingut l’ordre internacional són avui profundament qüestionats. Davant aquest escenari, va reivindicar el multilateralisme com una eina imprescindible, tot recordant que «mai havíem necessitat tant el multilateralisme i mai no havia estat tan en qüestió». La seva intervenció va concloure amb una idea que ha travessat tot el curs: «la pau no és un estat natural, sinó una construcció diària».

Entendre el nou context geopolític

El primer bloc del curs va aprofundir en les dinàmiques que estan redefinint l’ordre mundial. Moussa Bourekba va analitzar el paper dels Estats Units i el pas d’un model basat en «la pau mitjançant el comerç» cap a una lògica de «pau mitjançant la força». Joan Miró va abordar la dependència europea del sistema de seguretat atlàntic i va qüestionar l’eficàcia de l’augment de la despesa militar, mentre que Javier Borràs Arumí va exposar com la competència tecnològica entre els Estats Units i la Xina s’ha convertit en un dels principals eixos del poder global. L’última ponència va ser a càrrec de Susi Snyder, directora de programes de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), Premi Nobel de la Pau 2017, que va alertar sobre el creixent risc nuclear, però va tancar la seva exposició amb un missatge d’esperança: «Nosaltres podem decidir el nostre futur, i això farem.»

La jornada es va completar amb la representació de Pregària de guerra, de Mark Twain, interpretada per Amics de Pedra i Sang. L’obra, estrenada al Curs d’Estiu l’any 2002, continua mantenint una vigència colpidora en denunciar com els discursos patriòtics, els símbols religiosos i les grans paraules poden esdevenir instruments per legitimar la guerra i ocultar-ne les conseqüències.

La batalla pels relats

El segon bloc va centrar l’atenció en la dimensió cultural, comunicativa i tecnològica dels conflictes. Alejandra Torrents va reflexionar sobre el paper de l’educació en la construcció del relat històric i va defensar la necessitat de dotar el professorat de més eines per abordar els passats conflictius a les aules.

Des del periodisme, Cristina Mas va alertar sobre la normalització de la guerra en els mitjans de comunicació i va reivindicar un periodisme compromès amb els drets humans i la denúncia de les vulneracions de drets. També va convidar a descolonitzar la mirada i qüestionar els relats que consumim.

Per la seva banda, Carles Planas Bou va explicar com les guerres es lliuren cada vegada més al ciberespai, on algoritmes, bots, intel·ligència artificial generativa i deepfakes condicionen la manera com interpretem la realitat. Finalment, Josep Marco va analitzar els mecanismes cognitius que ens fan especialment vulnerables a la desinformació, especialment quan les informacions reforcen les nostres pròpies creences.

La jornada va culminar amb un emotiu intercanvi de danses entre joves catalans i joves palestins del camp de refugiats d’Askar, que van compartir el dabke com a expressió de cultura, identitat i esperança.

Els interessos que alimenten les guerres

El tercer bloc va posar el focus en els interessos materials que sostenen els conflictes contemporanis.

Sani Ladan va analitzar les noves formes de colonialisme i neocolonialisme a l’Àfrica, abordant la competència entre grans potències com la Xina, Rússia o els Estats Units. Va denunciar que massa sovint «s’ha vist l’Àfrica com un problema a gestionar» i va reivindicar la necessitat de reconèixer el continent com un actor geopolític amb veu i interessos propis.

A la taula dedicada a l’economia de la guerra, Òscar Mateos va posar en valor les resistències dels pobles africans davant les dinàmiques d’espoli i militarització, mentre que Alejandro Pozo va aprofundir en els beneficis econòmics que obtenen determinats actors dels conflictes armats. També va alertar sobre la creixent militarització de l’ajuda internacional i la consolidació de nous models d’intervenció protagonitzats per empreses privades vinculades a veterans de guerra.

La reflexió sobre les conseqüències polítiques del nou paradigma va continuar amb Steven Forti, que va analitzar l’ascens de nous projectes autoritaris i el creixement de l’extrema dreta en un context de crisi de les democràcies liberals. Carlos Ángel Ordas va abordar el debat sobre el retorn del servei militar, mentre que Ainhoa Nadia Douhaibi va presentar l’informe Mapeando las tecnologías de vigilancia policial en Cataluña, advertint dels riscos que l’expansió de les tecnologies de vigilància comporta per als drets fonamentals.

Imaginar nous horitzons de pau

L’últim bloc del curs va abandonar la diagnosi per centrar-se en les alternatives.

Giuditta Fontana va presentar les conclusions de l’informe How to Prevent Civil War Recurrence, reivindicant el paper de les institucions multilaterals i de les dones en la construcció d’una pau sostenible després dels conflictes.

Tatiana Romero Reina va qüestionar els significats tradicionals de la pau, recordant que «és impossible parlar de pau si hi ha cossos que no coneixen la calma», i va reflexionar sobre com el racisme estructural condiciona qui pot viure en pau i qui no.

La jornada es va completar amb la intervenció del periodista Agus Morales, que va posar el focus en les comunitats que continuen organitzant-se davant la guerra, la discriminació i les injustícies, reivindicant la importància de visibilitzar les iniciatives que mantenen viva l’esperança.

L’últim dia, Anxela Iglesias, de La Intersección, va defensar una comunicació transformadora capaç de generar narratives compartides i futurs desitjables. Va recordar que comunicar no és guanyar una batalla de dades, sinó «activar valors» que permetin connectar amb qui pensa diferent. Per la seva banda, la sociòloga Maria del Mar Griera va reflexionar sobre els imaginaris de «la bona vida» i sobre la necessitat de construir nous horitzons col·lectius en un context de múltiples crisis.

La clausura va anar a càrrec de La Companyia MINIMíssimA, que va oferir una intervenció poètico-musical construïda a partir de les paraules i les reflexions compartides pels ponents al llarg de tota la setmana.

La XLI edició del Curs d’Estiu tanca així una setmana de debat, aprenentatge i pensament crític al voltant dels grans reptes del present. En un moment en què el llenguatge de la guerra guanya espai en el debat públic, el curs ha reivindicat la necessitat de comprendre les causes dels conflictes, qüestionar els relats que els legitimen i imaginar alternatives capaces de construir societats més justes, democràtiques i en pau.

A continuació trobareu l’enllaç a YouTube amb les diferents ponències del curs.