Moussa Bourekba, investigador principal del CIDOB i professor associat de Relacions Internacionals a la Facultat de Blanquerna-URL i a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona on ensenya Relacions internacionals a la regió MENA (Orient Mitjà i Nord de l’Àfrica), terrorisme i radicalització violenta. Actualment, està completant el seu doctorat a la Universitat de Barcelona sobre les estratègies de prevenció de la radicalització violenta a Espanya, Catalunya i Ripoll.

Els Estats Units i la llei del més fort: Orient Mitjà com a laboratori del nou desordre internacional
Aquesta intervenció analitza el paper dels Estats Units en el desmantellament de l’ordre internacional a través de la seva política exterior a Orient Mitjà. Examina la lògica de la llei del més fort i avalua les seves implicacions per a l’estabilitat regional i global. A partir de les lliçons d’Orient Mitjà, la ponència reflexiona sobre els límits del poder i el futur de l’ordre internacional.

Joan Miró, professor de Polítiques Públiques de la UE a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Barcelona Centre for European Studies. La seva recerca se centra en la governança econòmica i regulació social de la UE, política industrial i economia política internacional. Junt amb M. Ferrera i S. Ronchi, ha publicat recentment Social Reformism 2.0. Work, Welfare and Progressive Politics in the 21st Century (Edward Elgar).

La UE i la dependència dels EUA: cap a una nova defensa europea?
La segona administració Trump ha fet encara més evident per a la UE la necessitat de revisar la relació de dependència geopolítica que manté amb Washington. Aquest fet, sumat a la guerra d’Ucraïna, està impulsant noves iniciatives d’integració europea en l’àmbit de la defensa, així com una política industrial renovada orientada a reforçar l’autonomia estratègica europea. Quines són les possibilitats i els límits d’aquest gir geopolític? Com s’hauria de concebre una defensa europea autònoma respecte de l’OTAN? Quines n’haurien de ser les prioritats?

Javier Borràs Arumí, investigador al CIDOB sobre tecnologia, geopolítica i la Xina. Professor d’economia a Universitat La Salle. Ha treballat a la Comissió Europea, IESE Business School i com a corresponsal de l’Agència EFE a la Xina. Màster en Polítiques Públiques per l’University College London.

La transformació del poder tecnològic: de Silicon Valley a la Xina
El poder tecnològic s’ha fragmentat entre els estats i les grans companyies tecnològiques, entre vells pols de poder com els Estats Units i nous en auge com la Xina. En un món cada cop més dominat per la geopolítica, es difuminen les fronteres entre el poder tecnològic, militar, econòmic i polític.

Susi Snyder, directora de programes de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), organització que va guanyar el Premi Nobel de la Pau en 2017. Experta en armes nuclears amb més de dues dècades d’experiència en la intersecció entre la política nuclear i els drets humans, ha col·laborat en Forbidden (2023), A World Free from Nuclear Weapons (2020), Sleepwalking to Armageddon (2017) i War and Environment Reader (2018). Snyder és mebre del Foreign Policy Interrupted/Bard College (2020) i ha estat guardonada amb el Premi Nuclear Free Future (2016). Anteriorment, va treballar amb PAX en l’àmbit del desarmament humanitari i va ocupar el càrrec de secretària general de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF) en la seva secretaria de Ginebra.

El futur de les armes nuclears: oportunitats i reptes al context geopolític actual
Una anàlisi dels avenços actuals en matèria d’armes nuclears, inclosos els de la Xina, França, Rússia i els Estats Units, i de com s’estan abordant les preocupacions legítimes de tots els països en matèria de seguretat mitjançant iniciatives multilaterals.

Alejandra Torrents, sociòloga paraguaiana per la Universitat Catòlica de Nuestra señora de la Asunción i docent universitària. Compta amb més de deu anys d’experiència professional en el camp de la memòria i els drets humans, havent treballat en institucions públiques i organitzacions de la societat civil del seu país. Actualment, és doctoranda en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona, on va realitzar un Màster en Recerca i Canvi Educatiu. La seva línia de recerca s’emmarca en els estudis sobre dictadura i memòria, focalitzant-se ara en la consciència històrica dels futurs docents en relació amb el període dictatorial a Paraguai.

L’educació com a camp de disputa: desarticulant el poder i la manipulació del relat històric
Aquesta ponència analitza com les dictadures instrumentalitzen la història i proposa l’educació crítica com a eina per a identificar, desarmar i resistir la manipulació dels relats històrics.

Cristina Mas Andreu, periodista especialitzada en informació internacional i en l’àmbit mediterrani. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa des del 2010 al Diari Ara, on exerceix com a sotscap de la secció d’Internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha estat enviada especial a països i territoris com el Marroc, Algèria, Tunísia, Grècia, Turquia, el Líban, Palestina, Ceuta i Melilla, així com al Mediterrani central, cobrint conflictes, moviments migratoris i crisis humanitàries. La seva feina destaca per una mirada rigorosa, humana i compromesa amb els drets humans i la geopolítica de la Mediterrània. És autora del llibre Palestina des de dins (Ara Llibres, 2025), una aproximació periodística i humana a la realitat palestina, i coordinadora del llibre col·lectiu Un crit pels Infants de Gaza (Ara Llibres, 2026).

Palestina, el llenguatge com a arma
Explorem com els mitjans i els discursos polítics construeixen un relat i fabriquen un consens en la percepció pública de la violència, l’ocupació i la resistència, en una lògica de legitimació i invisibilització.

Carles Planas Bou, periodista especialitzat en tecnologia i poder. Escriu sobre IA, capitalisme de plataformes, vigilància i drets digitals. Format en Periodisme i Relacions Internacionals, ha sigut corresponsal polític a Alemanya i Europa Central.

La guerra digital: arquitectura tecnològica del conflicte en el segle XXI

Per terra, mar i aire, però també pel ciberespai. La guerra del segle XXI ha trobat en el món digital un nou front bèl·lic que porta el conflicte armat al terreny cognitiu. En aquesta ponència examinarem com la infraestructura tecnològica, des de les xarxes socials a la IA generativa, condiciona la geopolítica mundial, determina quines idees s’imposen i quines narratives acaben dominant el discurs públic.

Josep Marco Pallarés, llicenciat en Física i en Psicologia, doctor en Neurociències per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. La sea línia d’estudi se centra en el circuit de recompensa humana, des dels processos més bàsics (aprenentatge associatiu) fins a estímuls complexos com la informació i la música. He publicat més d’un centenar d’articles en revistes internacionals sobre aquestes temàtiques utilitzant diferents tècniques de neuroimatge.

Com funciona el nostre cervell davant la informació i la desinformació. Cognició, emocions i construcció del discurs

En un context marcat per la polarització, la sobreinformació i la circulació constant de continguts digitals, comprendre com processem la informació és clau per entendre també com es construeixen els relats que legitimen la por, el conflicte o la confrontació. Aquesta ponència abordarà els mecanismes psicològics i neuronals que expliquen perquè determinats discursos capten més fàcilment la nostra atenció, com les emocions condicionen la percepció de la realitat i quin impacte tenen la desinformació i les notícies falses en la construcció de l’opinió pública.

Sani Ladan, és africà d’origen camerunès. Graduat en Relacions Internacionals, diplomat en ciberinteligencia, amb un màster en Lideratge, Diplomàcia i Intel·ligència, ha conjugat formació acadèmica i experiència pràctica en el món global. Va ser assessor en el gabinet de la ministra de Drets Socials del Govern d’Espanya en la catorzena legislatura. Com a analista geopolític, conferenciant i divulgador, dedica el seu treball a l’examen crític de les dinàmiques africanes, les polítiques migratòries, els drets humans i la seguretat a les fronteres europees. Panafricanista compromès, és membre de l’associació Elín i forma part del patronat de FUNDEC, organitzacions que defensen els drets de les persones migrants. És creador del pòdcast África en 1 clic i col·laborador habitual en el programa Mañana más de Ràdio Nacional d’Espanya, des d’on impulsa una narrativa diferent sobre Àfrica i les diàspores africanes.

Neocolonialisme 2.0: seguretat, recursos i disputa del poder global
Abordant la competència entre potències a l’Àfrica des d’una perspectiva geopolítica i de seguretat, s’analitzarà la presència d’actors com la Xina o Rússia, la competència per recursos estratègics i l’evolució del discurs securitari, incorporant també alguns elements d’anàlisi estratègica i intel·ligència que ajudin a contextualitzar aquestes dinàmiques dins l’escenari internacional actual.

Òscar Mateos, professor de Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL i investigador sènior no resident del CIDOB

Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre pau, conflictes armats, desarmament i acció humanitària. Doctor en pau i conflictes amb una tesi sobre les noves guerres i els seus factors globals.

Taula: Economies de guerra: de les xarxes globals a les violències locals
S’analitzaran els conflictes armats com a economies polítiques complexes, on dinàmiques globals i locals s’entrellacen en xarxes transnacionals. A partir de casos concrets com ara el Sudan, Delta del Níger, o la República Democràtica del Congo, s’examinarà com els recursos naturals, els actors armats i els interessos externs contribueixen a l’inici i la prolongació de la violència. L’objectiu és desplaçar lectures simplificadores i entendre la guerra com un sistema d’interdependències econòmiques i de poder que tenen lloc sempre en un context global i històric.

Steven Forti, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID). Les seves recerques es centren en els feixismes, els populismes, els nacionalismes i les extremes dretes en l’època contemporània amb especial atenció a la història comparada i transnacional. Els seus darrers llibres són Democracias en extinción. El espectro de las autocracias electorales (2024) i Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (2021, nova edició 2025). En l’actualitat és coordinador local del projecte de recerca europeu “Analysis of and Responses to Extremist Narratives” (ARENAS) que estudia la circulació i l’impacte de les narratives extremistes a Europa.

L’extrema dreta a l’assalt de la democràcia
En les últimes dècades, els partits d’extrema dreta han avançat electoralment i han arribat al govern de diferents països. En nom de la seguretat i d’una suposada llibertat, han retallat drets i han erosionat els pilars bàsics de les democràcies liberals, posant en risc la mateixa supervivència a llarg termini dels sistemes democràtics.

Carlos Ángel Ordas Garcia, professor lector de la Universitat de Lleida. Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i doctor en Història Política i Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi De objetores a insumisos. Surgimiento, expansión y desarrollo del movimiento antimilitarista en Catalunya, 1971-1989 [2016]. Membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies (GReDD) de la UAB. Especialista en moviments socials, concretament en pacifisme, antimilitarisme, moviments de solidaritat i feminisme. És IP del projecte “Memòria Històrica del Casal de la Pau de Barcelona” (Memorial Democràtic – Institut Internacional de la Pau de Catalunya).

Reuniformar la nació. La reactivació del servei militar a Europa: Motivacions, discursos i resistències
Aquesta ponència aprofundeix en els canvis socials i polítics dels darrers vint-i-cinc anys per explicar la transformació de la percepció ciutadana envers l’exèrcit, que ha passat de generar un rebuig significatiu a gaudir d’una acceptació social creixent. En paral·lel, s’analitzen els factors polítics que han conduït a la reactivació del servei militar obligatori en diversos països. Finalment, s’esbossen les resistències que encara s’hi plantegen.

Ainhoa Nadia Douhaibi, professora en la Universitat Oberta Catalunya. Actualment, es dedica a la recerca militant i independent de la relació estructural entre racisme, criminalització, Estat i capitalisme a través de l’anàlisi de diferents dispositius de racisme institucional. Membre de l’equip BDX.

Cheikh Drammeh, educador social, activista de base i president de SOS Racisme Catalunya.

Taller. Mapeando las tecnologias de vigilancia policial en Cataluña de l’equip de Black Data Excavatos (BDX) Catalunya
La presentació de l’informe exposarà els resultats d’un procés col·lectiu d’investigació sobre l’expansió de les tecnologies de vigilància i el seu impacte en el control policial a Catalunya. La sessió abordarà quines eines i sistemes s’estan desplegant actualment, els debats polítics i socials que generen, i les preocupacions sobre drets, control social i violència institucional en un context de creixent securitització.

Giuditta Fontana, professora adjunta de Seguretat Internacional en la Universitat de Birmingham. És politòloga especialitzada en transicions de la guerra a la pau, amb especial interès en el disseny d’acords de pau i d’institucions polítiques i culturals postconflicte. Giuditta és llicenciada per la LSE (b.sc.) i té un màster i un doctorat pel King’s College de Londres (M.A., Ph.D.). És co-coordinadora del Grup Especialitzat en Etnopolítica de l’Associació d’Estudis Polítics i editora associada de Nationalism and Ethnic Politics. La seva monografia més recent, escrita en col·laboració, titulada How to Prevent Civil War Recurrence: Learning from Failure, va ser publicada per Oxford University Press al març de 2026.

Més enllà del nou paradigma bel·licista: com el multilateralisme i la inclusió de les dones ajuden a construir una pau sostenible
Aquesta ponència qüestiona el nou paradigma bel·licista emergent posant en relleu les contribucions essencials de les institucions multilaterals i de les dones en la construcció d’una pau sostenible. Mitjançant una revisió crítica de les narratives simplificades sobre el paper de les dones i de les organitzacions multilaterals en els processos de pau, la ponència posa de manifest tant les oportunitats com els reptes persistents a l’hora de dissenyar una pau sostenible després d’una guerra civil.

Tatiana Romero Reina, nascuda a Mèxic, habita i pensa el món des de l’experiència migratòria. És historiadora i investigadora (trans)feminista independent. Treballa qüestions d’Història contemporània amb perspectiva interseccional i decolonial. Entre les seves línies de recerca es troba la història social de les dones i les relacions de gènere. Història de les dissidències sexogenèriques; biopolítica i punitivisme corporal. Apassionada de la divulgació històrica, és cofundadora de Grup Kollontai, un espai en el qual va activar i va impulsar la Història de les dones durant 7 anys. Actualment, dirigeix i produeix el pòdcast (CONTRA)història(s) 15 minuts de factos històrics per entendre el present i alleujar el memoricidi. Fa dues dècades que milita en els (trans)feminismes populars i l’antiracisme radical. Escriu per a diversos mitjans com Pikara Magazine, El Salto, Feminopraxis, però sobretot a les parets.

Existeix la pau decolonial?
Preguntar-nos per la pau és una obligació feminista i antiracista, no obstant això, obviar que el sistema colonial, el capitalisme racial i el repunt imperialista són constitutius dels temps que corren, pot portar-nos a una reflexió esbiaixada que no miri als subjectes perifèrics que són els qui de facto, paguen les guerres.

Agus Morales, escriptor i director de 5W. El seu últim llibre és La hipocresia solidària (2025). És autor de No som refugiats, llibre recomanat pel Festival Gabo 2017 que es va traduir a l’anglès, català, italià i polonès. Va ser corresponsal per a l’Agència Efe a l’Índia i al Pakistan i va treballar tres anys per a Metges Sense Fronteres donant voltes per Àfrica i Orient Mitjà. És llicenciat en Periodisme i doctor en Llengua i Literatura —amb una tesi sobre Rabindranath Tagore— per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment col·labora com a professor associat. En 2015 va fundar la revista 5W. Sempre navegant entre la literatura i el periodisme, ha escrit sobre la tornada dels talibans al poder a l’Afganistan, l’èxode ucraïnès, la cultura índia i l’experiència refugiada. Ha col·laborat amb mitjans com The New York Times, The Washington Post i la revista Gatopardo, així com amb TV3, RNE, Catalunya Ràdio, Rac-1, La Sexta i la Cadena SER. Va guanyar el Premi Ortega y Gasset en 2019 i el Premi de Periodisme en espanyol sobre Àfrica Saliou Traoré en 2022. Va formar part dels equips que van guanyar el Premi Montserrat Roig de Periodisme Social en 2020 i el Premi Montserrat Roig en 2023 a la promoció de la recerca en l’àmbit dels drets socials i l’acció social.

Resistències
Ponència sobre com les comunitats s’organitzen davant els conflictes, les injustícies i la discriminació.

Anxela Iglesias, comunicadora i formadora especialitzada en estratègies d’incidència, campanyes i narratives per al canvi social amb més de dues dècades d’experiència en organitzacions socials, administració pública i mitjans internacionals. És cofundadora de Laintersección.

Comunicació transformadora i narratives de resistència davant la incertesa
La comunicació transformadora té el poder de qüestionar relats dominants i obrir espais per a noves mirades en contextos d’incertesa.
Les narratives ens permeten sostenir el sentit, generar comunitat i imaginar futurs més justos. Aquesta proposta convida a repensar com comuniquem per activar esperança crítica i capacitat de transformació col·lectiva.

Maria del Mar Griera, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora convidada a la Universitat de Lausana (2016), a la Universitat de Boston (2009), a la Universitat d’Amsterdam (2008), la Universitat d’Exeter (2006) i la d’Estrasburg (2004). La seva investigació ha estat guardonada amb nombrosos premis com el Premi La Caixa de Ciències Socials (2003), el premi extraordinari de tesi doctoral (2009) i el premi Manel Sales i Farré en Sociologia (2011) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Els seus treballs se centren a investigar la intersecció entre la religió, l’espiritualitat, la identitat i la política a l’Europa contemporània. Ha coordinat diversos projectes competitius en aquestes àrees, i n’ha publicat extensament els resultats en revistes i llibres acadèmics.

Pensar el futur en temps d’apocalipsi: imaginaris, bona vida i acció col·lectiva
En un moment en què la guerra, la crisi ecològica i la inseguretat semblen ocupar l’horitzó de futur, aquesta conferència explora com es construeix socialment l’esperança. Més que pensar el futur com una promesa abstracta o com una amenaça inevitable, es tracta d’observar quines pràctiques, vincles i imaginaris permeten construir formes de vida més habitables. Des d’una mirada sociològica, desgranarem com es construeixen nous imaginaris sobre “la bona vida” i com aquests poden esdevenir una eina per obrir escletxes en temps d’apocalipsi.