Diego Boza explicava que les polítiques europees, en comptes de construir vies legals i segures, faciliten la negació d’asil per part dels estats; i amb el nou pacte europeu la situació no millora.

Un dels nous reglaments que proposa aquest pacte és el de Gestió d’Asil i Migració, que facilitaria el retorn patrocinat. Els estats que no volen acollir podrien pagar quantitats elevades als països on arriben les persones migrades per fer devolucions de persones al seu país d’origen. Aquesta mesura econòmica permetria mantenir les expulsions i tenir un control fronterer més fort.

Una altra proposta de reglament és el de control previ a l’entrada (Reglament pre-entry screening), és a dir, totes aquelles persones que arribin a la UE haurien de passar controls d’identitat, salut i seguretat, per tenir un examen de les seves vulnerabilitats i derivar al procediment d’asil només a aquelles persones que necessiten protecció internacional. Això permetria efectuar amb rapidesa la devolució de les persones migrants als seus països d’origen. Però aquesta mesura no s’ajusta a la realitat dels moviments migratoris, ja que no només migren persones necessitades de protecció internacional.

Boza es qüestionava si aquest pacte realment busca polítiques migratòries o, pel contrari, treballa polítiques antiimigratòries, ja que permetria que els estats puguin incomplir les polítiques migratòries i continuin construint l’actual Europa fortalesa. El professor va acabar la seva intervenció informant que “els tres anys amb més morts a les fronteres de la Unió Europea són els tres últims. I quan acabi 2023, els quatre amb més morts, seran els quatre últims”.

Actualment, el Pacte europeu sobre Migració i Asil està pendent de votació perquè hi ha països de la UE en contra. La Unió Europea només té temps fins al febrer per aprovar-lo, en cas contrari s’hauria de tornar a crear un nou pacte.